ENTREVISTA
Núria Cadenes: "La mort d’en Guillem Agulló desperta tota una generació de joves"
La mort d’en Guillem Agulló en mans d’un grup de neonazis es va convertir el 1993 en una denúncia contra la impunitat. Vint-i-set anys després, l’escriptora Núria Cadenes acaba de publicar ‘Guillem’, una novel·la que explica els fets i per què la figura d’aquest jove independentista de Burjassot s’ha convertit en un símbol de llibertat.
Maria Coll (text) i Enrique Marco (fotografia)
ACTUALITAT
L'Iran versus els Estats Units: Enemics íntims
Vigent des del 1979, la república islàmica de l’Iran s’ha convertit en una potència agressiva implicada en tots els conflictes de l’Orient Mitjà. L’antiamericanisme és central en l’estratègia de propaganda. I per a Trump, el control de l’Iran sembla essencial.
David Alvarado
REPORTATGES
Traficants de llibres
Durant els darrers anys del franquisme, un grup d’escoltes d’Olot van tirar endavant una èpica operació de contraban cultural: passaven llibres prohibits des de França travessant la frontera clandestinament. Aquí reconstruïm una peripècia que va permetre refundar la cultura política del catalanisme.
Jordi Amat
Llenç del setge del setge otomà a la capital austríaca que es conserva al Museu de Viena
REPORTATGES
El setge de Viena
La història d’Europa tal com la coneixem podria haver canviat l’octubre del 1529, quan les tropes de Solimà el Magnífic van assetjar la capital austríaca. La formidable expansió de l’Imperi otomà pel continent, que semblava que no tenia límits, es va decidir en una de les batalles més determinants de l’època moderna.
Víctor Farradellas (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)
REPORTATGES
Albiraments d’ovnis
L’any 1962, en plena dictadura franquista, es va obrir l’Expedient OVNI, amb la voluntat d’aglutinar tots els casos d’observació d’objectes voladors no identificats. Per primera vegada publiquem els expedients relacionats amb Catalunya en el darrer mig segle, informació que fins ara estava guardada sota màxima protecció a l’arxiu del Ministeri de Defensa espanyol.
Jordi Finestres
REPORTATGE
Vull que m’enterrin a l’església del Pi
Fins al segle XVIII molta gent era sepultada dins dels temples. Un estudi pioner del terra de l’església del Pi de Barcelona, un veritable trencaclosques de tombes, ens aporta una informació social i econòmica molt valuosa de tota una època.
Arnau Cònsul (text) i Àngel Casals (assessorament)
REPORTATGES
Els primers artistes
Des de quan som capaços de fer creacions artístiques? Els neandertals també pintaven? I les dones? Per què es dóna per fet que els artistes prehistòrics eren sempre homes? Ara, una exposició que es pot veure fins al juny al Museu d’Arqueologia de Catalunya respon a alguns d’aquests interrogants, ens mostra el treball que fan els arqueòlegs i ens fa reflexionar sobre la manera com s’ha estudiat i mostrat tradicionalment la prehistòria pel que fa al gènere.
Oneka Anduaga (text), Antoni Palomo (assessorament) i Inés Domingo (assessorament)
REPORTATGES
Qui va matar el barret?
Sigui per estalviar-nos el fred o per protegir-nos del sol, els humans ens hem cobert el cap amb barrets des de la prehistòria. Hi ha qui encara ho fa (sobretot en condicions climàtiques adverses), però només cal treure un peu al carrer per comprovar que les persones que es passegen amb barret són l’excepció que confirma la regla. I això que fins ben entrat el segle XX ningú amb una mica de seny gosava deixar-se el capell a casa. Per què van desaparèixer els barrets?
Anna-Priscila Magriñà
L'EXPERIÈNCIA
La gesta èpica d’un poble
Des de fa set anys, cada abril, es recrea en aquesta localitat de la Selva la batalla que va tenir lloc el 14 de gener del 1714, la darrera campanya militar de la Guerra de Successió a Catalunya.
Cristina Masanés (text) i Enrique Marco (fotografies)