Us expliquem quins enigmes d'aquesta civilització s'han resolt gràcies a treballs arqueològics recents

I també:

L'adéu al monument franquista
Aquest juliol està previst que la Generalitat faci retirar el monument a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro que s’alça al mig de l’Ebre en el seu pas per Tortosa. L’operació ha generat un intens debat sobre memòria i oblit.
Oriol Gracià

ENTREVISTA
Javier Antón Pelayo: "Les cartes mostren la versió extraoficial de la història"
Un equip d’investigadors de la UAB ha analitzat durant quatre anys prop de 2.500 cartes escrites entre els segles XVI i XIX. La seva recerca, que ara tothom pot consultar a internet, ens obre la porta a la vida íntima de les famílies i a la mentalitat de cada època, i també dóna veu a col·lectius oblidats als llibres d’història.
Sònia Casas (text) / Enrique Marco (fotografia)

ACTUALITAT
Japó: les dècades perdudes
El Japó, que va ressorgir de la devastació de la Segona Guerra Mundial per esdevenir la segona economia del món en tan sols vint-i-cinc anys, fa anys que està en letargia i estancament econòmic. Per què?
Oriol Farrés

REPORTATGES
Els set misteris dels ibers
La civilització ibera va ser una de les més importants de l’edat del ferro europea, però va caure en l’oblit fins que, al segle XIX, van tenir lloc les primeres descobertes arqueològiques. Des d’aleshores, són moltes les dades que s’han trobat, però encara en queden moltes més per esbrinar. És el trencaclosques dels ibers, un món perdut que hem fet tornar a la vida en l'article de portada del SÀPIENS de juliol.
Antoni Sella (text) / David Asensio (assessorament)

PORTADA
El trencaclosques iber
El SÀPIENS de juliol arriba amb una nova gran portada: un trencaclosques fet de diverses peces iberes que formen la imatge de referència d'aquesta cultura, la Dama d'Elx. En aquest vídeo us expliquem com ho hem fet.

REPORTATGES
Tots els homes de Macià a Prats de Molló
El 1926, Francesc Macià va organitzar una invasió del país des de la Catalunya del Nord amb l’objectiu d’assolir una República Catalana independent. En aquella gesta, però, l’Avi no estava sol, l’acompanyaven un centenar d’homes d’Estat Català. Per primera vegada i gràcies a un informe trobat als Arxius Nacionals de França, us en presentem el perfil i us convidem a consultar una part del document aquí.
Joan Esculies (text)

REPORTATGES
L'art de la llum: com es fa un vitrall, ara i abans
Hi ha oficis dels quals queden pocs mestres. És el cas del món del vitrall, un art que en molts aspectes s’ha mantingut inalterable al llarg dels segles i que cada vegada domina menys gent. Hem entrat dins del taller d’un vitraller per aprendre’n les tècniques mentre fem un viatge que va des de la catedral de Girona fins a les cases modernistes. Us en fem un tast en aquest vídeo.
Sònia Casas (text) / Antoni Vila (assessorament)

REPORTATGES
Qui va ser realment Joan Colom?
Encara que la pseudohistòria insisteix a assegurar que el català Joan Colom i Bertran va ser el veritable almirall que va viatjar per primera vegada a Amèrica, les fonts documentals demostren la invalidesa d’aquesta teoria. Com un mort podia haver descobert un continent?
Arnau Cònsul (text) / Cristian Palomo (assessorament)

REPORTATGES
Un malvat anomenat Holmes
Qui entrava al seu hotel de Chicago tenia poques possibilitats de sortir-ne viu. Es calcula que en el context de l’Exposició Universal de 1893 va matar unes dues-centes persones. Estafador, violent, bígam i maquiavèl·lic. Aquesta és la història del primer assassí en sèrie documentat.
Jordi Mata (text)

REPORTATGES
El dia que van néixer els castells
Retrocedim fins al 2 de febrer de 1791, quan els Noys de Castells van actuar per primera vegada, durant la processó de les Festes Decennals de Valls, creades per agrair que la Mare de Déu de la Candela els salvés d’una epidèmia.
Jordi Rovira (text) / Àlex Cervelló (assessorament)

L'EXPERIÈNCIA
Biblioteca pública Arús
Aquesta institució cultural va obrir les portes el 1895 amb un fons inicial de 24.000 llibres de totes les branques del coneixement. Que no us enganyi el luxe que transpira, perquè és una biblioteca de vocació pública i dedicada a la classe treballadora de Barcelona.
David Gutiérrez (text) / Enrique Marco (fotografies)

LLIBRES
Josep Maria Ràfols: "El bisbe Irurita va ser mort a prop de la frontera amb Andorra a l'inici del 1939"
El franquisme i l’Església catòlica sempre han assegurat que el bisbe de Barcelona Manuel Irurita va ser afusellat al cementiri de Montcada el desembre de 1936. Una versió que justifica la causa de beatificació oberta, però que, com ja va publicar SÀPIENS l’any 2011, nombrosos historiadors la descarten. Així doncs, on i quan va morir? L’historiador i periodista Josep Maria Ràfols assegura que ha resolt el misteri.
Maria Coll (text)