Aventurar-se a un país ignot i viure mil i un perills fa per arqueòlegs de ficció, com Indiana Jones. En la realitat, els riscos d’una jornada d’excavació estàndard són la lumbàlgia per carregar massa el carretó, el clatell torrat i una obstrucció nasal a causa de la pols. Però hi ha ocasions en què els arqueòlegs s’hi juguen la pell: quan investiguen en un país en conflicte.
Montse Armengol

Entrevista a Jaume Bertranpetit
"Tots els humans som mutants i transgènics"

Ara ja no cal fer com darwin, que observava l’aspecte físic de les espècies per entendre’n l’evolució. Amb el desxiframent del genoma —el codi intern dels éssers vius—, cada cop disposem de més informació per reconstruir l’arbre genealògic de la humanitat i de més eines per manipular les espècies del futur.
Clàudia Pujol

María Luz Morales: crònica des de la redacció
A l'inici de la guerra, 'La Vanguardia' va estar dirigida per aquesta periodista

Avortada la sublevació a Barcelona, la generalitat va confiscar els principals diaris del país. Per liderar ‘La Vanguardia’ el comitè obrer va triar María Luz Morales, la primera i única dona que ha dirigit mai aquesta capçalera.
Marta Solé

Mare Maria de Montserrat: una casa al barri d'Horta
El martiri d'un grup de monges durant els avalots anticlericals del juliol del 1936

El 24 de juliol del 1936, nou religioses del convent de les mínimes del barri d’Horta de Barcelona van ser torturades i assassinades per un grup de milicians. En total, 76 monges van ser executades a Catalunya els primers mesos de la guerra.
Maria Coll

María Josefa Viñamata: dins la Sección Femenina
La guerra vista des del bàndol de Franco

A través de la dirigent de la sección femenina catalana fem una radiografia de com vivien les dones més pròximes a l’ideari falangista que van guanyar la guerra civil.
Montse Armengol

Aurora Picornell: a la presó de can Sales
El testimoni de la primera represaliada de la guerra civil

Revivim la història de la primera dona empresonada per motius polítics després del cop d’estat. Coneguda com ‘la passionària de Mallorca’, Picornell era un símbol de la lluita sindical, del comunisme i del feminisme.
Carme Melià

Teresa Amatller: la vida a l'altre bàndol
El periple d'una burgesa després de l'esclat de la guerra

L'hereva de la casa amatller va ser una de les prop de 60.000 persones que van fugir de Catalunya i es van instal·lar al territori franquista. Fins ara sempre s’havia cregut que Amatller havia passat la guerra a Torí, però en realitat també va estar a París i, sobretot, a Sant Sebastià. Us ho desvelem en exclusiva.
Sònia Cases

La Blonde: l'espia que va canviar de bàndol
La història d'una agent doble que va portar de corcoll els serveis d'intel·ligència nacionals i republicans

El paper dels espies és fonamental en tot enfrontament militar. A Catalunya una dona coneguda com ‘La Blonde’ va realitzar una de les campanyes d’intoxicació més importants de la Guerra després de canviar de bàndol i enganyar les forces nacionals a favor dels republicans.
Cristina Serret

Margarida Abril: dones a les fàbriques
Així va afectar l'esclat de la guerra a les indústries de la rereguarda

A Mataró, l’anarcosindicalisme, el moviment obrer i el cooperativisme havien estat sempre bons aliats. I en esclatar la guerra, a aquest triple front s’hi va afegir la defensa de la República. Margarida Abril en va ser una de les líders com a obrera d’una fàbrica tèxtil i com a dirigent política.
Elena Cuesta

La guerra des del bordell
Recreem com era el dia a dia d'una de les noies del 'Madame Petit' de Barcelona

Les prostitutes de Barcelona van sortir al carrer per animar els combatents republicans l’estiu del 1936. Les cròniques de l’època n’exalten el seu patriotisme però també la seva contribució en l’increment de malalties venèries. A mesura que avançava el conflicte, van anar en augment el nombre de prostitutes ocasionals.
Anna-Priscila Magriñà

Patience Darton: l'hospital de campanya
El dia a dia d'una infermera al front

Seguim el pas de la brigadista britànica Patience Darton per l’hospital instal·lat a la cova de la Bisbal de Falset durant la batalla de l’Ebre.
Caterina Úbeda

Dolors Canals: la creadora de les guarderies de guerra
Què se'n va fer dels més petits durant el conflicte?

Una fàbrica del barri de Sants es va convertir en la primera guarderia de guerra a Catalunya. La seva responsable, Dolors Canals, va dedicar-se a fomentar la capacitat d’aprenentatge dels infants, tota una vida al servei dels més petits.
Lurdes Rego

Mercè Rodoreda: fugir del feixisme
Com a conseqüència de la guerra i de la victòria de Franco, molts republicans van optar per l'exili

Encara no havia complert els trenta que Mercè Rodoreda va emprendre el camí de l’exili. Durant una dècada va fugir del feixisme, primer de l’espanyol i després de l’alemany, i no va tornar a Catalunya fins als anys setanta.
Romi Porredon

La primera vinya
Descobrim els vestigis més antics d'Avinyonet del Penedès

Visitem el jaciment ibèric de la Font de la Canya, bressol del vi al Penedès i un dels magatzems més importants dels cossetans fa dos mil·lennis i mig, que es va anar ampliant durant set segles.
Arnau Cònsul