ACTUALITAT
Els primers habitatges socials
Les Cases Barates del barri del Bon Pastor de Barcelona són un exemple de l’inici de l’habitatge social a Europa, un fenomen que va néixer amb el procés d’industrialització i que havia de donar resposta a les pèssimes condicions en què vivien les persones que es desplaçaven a les ciutats a treballar. Un projecte de museïtzació del MUHBA en preservarà la història.
Sílvia Manzanera (text) / Andreu Mayayo (assessorament)

ENTREVISTA
Joan Anton Català Amigó: “Són moltes les casualitats que hi ha hagut d’haver perquè existim”
Si el temps no avancés cap endavant, si l’univers no progressés cap al caos, si la distància que ens separa del Sol no fos l’adequada, si no hagués arribat aigua extraterrestre a la terra, si no s’hagués creat la Lluna... Els humans no seríem aquí. Ens ho descobreix aquest astrofísic i divulgador científic a Una breu i atzarosa història de la vida.
Caterina Úbeda (text), Enrique Marco (fotografies)

ACTUALITAT
El descarrilament de la lluita contra la fam
Set anys després que s’aprovés el segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha estat clara: la fam zero és una fita que no es pot assolir. Els períodes de gana extrema han estat una constant al llarg de la història; què ens feia pensar que ara la podíem combatre?
Oriol Farrés

REPORTATGES
El pla secret per envair Catalunya
Durant la Segona Guerra Mundial, els nord-americans van traçar un pla per desembarcar a Catalunya, una operació que van definir al detall i que, en l’últim moment, no es va portar a terme perquè els britànics s’hi van oposar i van pressionar perquè es fes al sud de França. Un pla secret que SÀPIENS ha pogut desvelar després d’accedir a documentació inèdita desclassificada recentment. Podeu consultar aquí alguns dels documents més importants.
Pere S. de Argila

REPORTATGES
Els misteris de la Muntanya Maragda
Els romans adoraven les maragdes, per la bellesa del seu verd i perquè, suposadament, tenien propietats curatives; tanmateix, només en podien aconseguir en un sol punt de l’Imperi: a les mines de Sikait. Avui, arqueòlegs catalans excaven al desert oriental d’Egipte per entendre com funcionava l’explotació i el comerç d’aquestes pedres precioses.
Sergi Ramis (text) / Joan Oller (assessorament)

REPORTATGES
Antoine de Sartine, el català que va crear la policia secreta francesa
Durant quinze anys, un jove magistrat nascut a Barcelona va dominar els carrers de París. Home de confiança de Lluís XV de França, De Sartine va millorar la higiene i la seguretat de la ciutat i va passar a la història per haver creat una xarxa eficient d’informadors, amb què sabia el que passava a cada racó de la capital, al país i, també, a l’estranger.
Berta Vilanova (text) / Agustí Alcoberro (assessorament)

REPORTATGES
El viatge de Charles Lyell a Olot
Aquest geòleg, considerat, conjuntament amb el seu amic Charles Darwin, un dels científics britànics més importants de tots els temps, va venir a Catalunya el juliol de 1830 amb la voluntat de visitar la zona volcànica de la Garrotxa. Gràcies a les comprovacions que va fer per terres catalanes, va poder validar les seves teories revolucionàries.
Arnau Cònsul (text) / Isaac Camps (assessorament)

REPORTATGES
Barcelona s'enlaira
“Senyors passatgers, estem a punt d’aterrar a l’aeroport de Viladecans…”. Aquest missatge s’hauria sentit avui als avions si el projecte de Jaume Aiguader, l’alcalde republicà de Barcelona, s’hagués fet realitat el 1932: dotar la capital catalana d’un aeroport internacional referent per a Europa.
Pau Vinyes

La Gran Guerra de l'Emú
Després de la Primera Guerra Mundial, una plaga d’aquestes aus va destrossar terres de conreu i va posar en perill la subsistència dels agricultors australians. L’exèrcit es va desplegar per combatre amb metralladores un enemic de coll i potes llargs, pelatge gris i que corria com un esperitat.
Laia Casero

L'EXPERIÈNCIA
La casa on Gaudí es va fer gran
Entrem a l’habitatge familiar que els Gaudí tenien a Riudoms, per conèixer la història d’aquesta nissaga i l’entorn natural que tant va influir en l’obra del reconegut arquitecte.
Cristina Serret (text) / Enrique Marco (fotografies)

LLIBRES
Isabel Rodà de Llanza: “Respecte al món clàssic, ens falta coneixement i ens sobra menyspreu”
A la portada del llibre Ahir Roma, avui nosaltres (Destino), Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens recorda que “qui perd els orígens perd la identitat”. I per a ella, com demostra al volum, els nostres orígens són indiscutibles: sense la petja cultural heretada del món clàssic, els catalans avui no seríem com som.
Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografies)

Veure més