Descobrim als arxius nacionals belgues la xarxa d'espionatge liderada per Mir a la Bèlgica ocupada pels alemanys.

I també:

ACTUALITAT
L'origen de les 'fake news'
Des que el 2017 va ser considerada paraula de l'any, aquest mot ha fet fortuna; però des del segle XIX, amb l'aparició de la premsa sensacionalista, ja podem parlar de fake news. O us pensàveu que les havia inventat Donald Trump?
Núria Segura Insa (text) / Àngel Casals (assessorament)

L'ENTREVISTA
Aída Bueno Sarduy: "L'esclavitud va igualar els rols de gènere i va erigir les dones en líders"
L'antropòloga i realitzadora documental Aída Bueno Sarduy s'ha convertit en un referent pel que fa a la història de les afrodescendents a Cuba i el Brasil. Els seus estudis posen el focus en la funció que van tenir aquelles dones durant i després de l'esclavisme, un rol cabdal que els feminismes occidentals farien bé de conèixer i reivindicar.
Sònia Casas (text) / Enrique Marco (fotografia)

ACTUALITAT
Benvinguts a 'Erdoganistan'
Es diu que si grates a la identitat col·lectiva turca surt l'otomana. Amb el president Erdogan, Turquia ha crescut com mai, econòmicament, i s'ha erigit en una potència diplomàtica i militar de tics autocràtics i paternalistes que sembla voler fer ressorgir l'antic Imperi otomà.
Javier Albarracín

INVESTIGACIÓ SÀPIENS
Jaume Mir, l'espia català de la Primera Guerra Mundial
És un nom completament desconegut per al gran públic, però els 289 documents que SÀPIENS ha trobat als arxius belgues i britànics, i que publiquem per primera vegada, demostren que Jaume Mir era el cap d'una xarxa d'espionatge que actuava a favor de la resistència a la Bèlgica ocupada pels alemanys. Acabada la guerra, i sempre des de Brussel·les, també es va implicar en altres moments transcendents del nostre país, sobretot durant la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil. A aquest altre article del web, podeu veure una mostra dels documents.
Jordi Finestres (text) / Josep M. Solé Sabaté (assessorament)

REPORTATGES
El verí de l'or inca
La conquesta de l'Imperi inca va tenir dos protagonistes principals: Francisco Pizarro i Diego de Almagro. Dos homes d'origen humil i amb el mateix afany de poder i riquesa. Dos amics i conqueridors que acabarien enfrontant-se fins a la mort per aconseguir el domini d'una terra que no era seva.
Agnès Rotger Dunyó (text) / Ricardo Piqueras (assessorament)

REPORTATGES
Arsènic i melindros
Al segle XVIII, les adrogueries eren els comerços més importants de les ciutats. En aquests establiments, s’hi podien comprar des dels productes més excelsos i capritxosos, alguns arribats dels llocs més exòtics del planeta, fins a d’altres de mortífers.
Xavier Carmaniu (text) / Albert Garcia Espuche (assessorament)

REPORTATGES
Romans al Pirineu
Fins fa uns anys es pensava que els romans no havien tingut presència al Pirineu. Les darreres excavacions, però, han desmentit aquesta afirmació. Han permès demostrar no solament que hi van construir ciutats importants, com és el cas de Llívia, sinó que a més consideraven aquesta zona estratègica, tant des del punt de vista econòmic com de comunicació.
Josep M. Bunyol (text) / Josep Maria Palet (assessorament)

REPORTATGES
Florence Nightingale, la primera infermera
La crisi de la COVID-19 ha posat en relleu l’aportació de la primera persona que va dignificar aquest ofici. Els seus estudis i investigacions han tingut una influència decisiva pel que fa a l’atenció als malalts i els seus familiars, en les tècniques de control per evitar infeccions, en l’epidemiologia hospitalària i en les estadístiques mèdiques. Un llegat immens que a SÀPIENS recuperem dos-cents anys després del seu naixement.
Montse Frisach (text) / Andreu Mayayo (assessorament)

L'EXPERIÈNCIA
La Llotja de Mar: un monument que mira al mar des del segle XIV
Una visita guiada a la Llotja de Mar ens descobreix un edifici que ha estat el centre del comerç marítim de Barcelona, una caserna militar i una acadèmia de belles arts. Les reformes que s'hi han fet al llarg dels anys són un reflex dels canvis que ha experimentat Barcelona.
David Gutiérrez (text) / Enrique Marco (fotografies)

BIBLIOTECA SÀPIENS
Carlos Roca: "Els zulús obrien els cossos dels britànics perquè l’anima pogués sortir"
Des que va veure la pel·lícula Zulú (1964), Carlos Roca és un apassionat d'aquesta cultura. Fa quaranta anys que l'estudia i El Imperio zulú (Península) és el novè llibre que publica sobre el tema. Una obra centrada en la victòria que el 1879 van obtenir els zulús, homes que lluitaven amb escuts i llances, contra un dels exèrcits més ben preparats del món, el dels casaques roges de la reina Victòria d'Anglaterra.
Maria Coll