Entrem dins del túnel desconegut que hi ha al carrer de Pelai de Barcelona i us expliquem quan i per què es va construir

I també:

Superpoblació: poder i debilitat de la Xina
A Europa li costa de comprendre l’ascens de la Xina. Quan es parla de les diferències entre el sistema xinès i l’occidental, generalment se citen els drets humans i la democràcia; però la veritable diferència és la superior capacitat de govern. I la política demogràfica, n’és un exemple.
Rafael Poch-de-Feliu

L'ENTREVISTA
Francisco Gracia: "Totes les nacions han ideologitzat el seu passat"
La consolidació dels estats nació a l’inici del segle XIX va donar peu a la construcció dels discursos identitaris de cada poble, uns relats que van cercar en l’arqueologia les dades empíriques que necessitaven per ser bastits. Aquest catedràtic de la Universitat de Barcelona fa anys que ho investiga i ara en publica dos extensos assajos.
Sònia Casas (text) / Enrique Marco (fotografia)

ACTUALITAT
El retorn dels papers de Salamanca
La devolució lenta i maldestra de la documentació espoliada per les tropes franquistes quan van entrar a Catalunya a la fi de la Guerra Civil ha representat un dispendi de temps i energia que, lluny de reparar les víctimes, ha incrementat els greuges i la desconfiança.
Joan Esculies (text) / Mari Fouz (il·lustracions)

REPORTATGES
Investigació SÀPIENS: El túnel secret de la Guerra Civil
El subsòl del carrer de Pelai de Barcelona, a tocar de la plaça de Catalunya, amaga un túnel misteriós que es va construir en plena Guerra Civil, poc després que els bombardejos franquistes del març del 1938 deixessin centenars de morts. Aparentment, el túnel tenia l’objectiu de transportar material bèl·lic per sota terra i protegir-lo de les bombes. Un equip del SÀPIENS ha pogut baixar fins a aquesta galeria fantasma que quasi ningú no coneix i que, encara avui, guarda nombrosos secrets.
Agnès Rotger (text) / Joan Carles Salmerón i Joan Villarroya (assessorament)

PORTADA
El 'making of'
Us expliquem en un vídeo com hem fet la portada del número d'agost.
Albert Bernat / Pep Montoya

REPORTATGES
Chico Mendes: la icona de la defensa de l'Amazònia
Aquesta és la història d’una mort anunciada. La d’un fill de la selva que va entendre que calia defensar tant la natura com els drets humans dels treballadors. Un visionari de la lluita ecologista que encara avui inspira molts activistes, alguns dels quals moren, com ell, assassinats de manera impune i brutal.
Sergi Ramis

REPORTATGES
L'obra d'art més robada de la història
Una obra mestra. Unes mesures de seguretat excepcionals. Ens endinsem en la història apassionant del ‘Retaule de l’Anyell Místic’, una aventura amb robatoris, incendis i crims diversos que envolten els sis segles d’existència d’una de les obres d’art més rellevants de la cultura occidental.
Albert Velasco

REPORTATGES
La febre de l'or a Balaguer
Molts aventurers van voler fer fortuna buscant or. En el nostre imaginari tenen la cara de Glenn Ford o Humphrey Bogart o de qualsevol dels protagonistes de 'westerns' clàssics. Avui anem a l’oest, però no pas a Califòrnia, sinó a la terra del seu descobridor, el català Gaspar de Portolà. Perquè molt abans que James Marshall trobés la primera palleta d’or al riu American, el 1848, al Segre ja se’n cercava.
Anna Sàez (text) / Mireia Subirada (assessorament)

REPORTATGES
Lívia, la dona més poderosa de l'Imperi romà
Esposa, mare, àvia i besàvia d’emperadors, Lívia Drusil·la va ser la primera dama de Roma durant seixanta anys. Les fonts llatines ens en donen una imatge que bascula entre la consellera sàvia i la maquinadora pèrfida. El missatge entre línies és contundent: August va governar el món, però Lívia governava August.
Montse Armengol (text) / Isabel Rodà (assessorament)

REPORTATGES
La vida dels 'souvenirs' (o com evitar actes vandàlics)
Petits, barats, robustos i cridaners. Aquestes són les característiques bàsiques dels records, aquells objectes que ens emportem cap a casa per rememorar (o demostrar) les voltes que fem pel món. Uns objectes que, en part, van néixer per aturar el vandalisme dels ‘turistes’.
Anna-Priscila Magriñà

L'EXPERIÈNCIA
Casa Salvador Dalí
Si bé Salvador Dalí va alimentar fins al darrer detall la seva imatge pública, va tenir molta cura de preservar l’àmbit privat. Aquesta és la sensació que hem tingut quan hem visitat la seva casa de Portlligat, una de les cales més populars de Cadaqués.
Cristina Masanés (text) / Enrique Marco (fotografies)