BRÚIXOLA

D'espai de tortura a espai de memòria
Des que el règim franquista va convertir l'edifici en seu de la "Brigada Político-social y de Servicios Especiales", la comissaria de Via Laietana va ser sinònim de repressió policial i de tortures. L'objectiu, ara, és transformar-lo en un museu.
Marina Llansana

BRÚIXOLA
Un crim sense nom
Fa 71 anys l'advocat polonès Raphael Lemkin va encunyar el terme 'genocidi', va aconseguir que el reconegués l'ONU i que es creés un tribunal internacional per jutjar-lo. Una feina poc reconeguda però que ha permès condemnar les pitjors matances dels últims 30 anys.
Xavier Carmaniu (text) i Ramon Alcoberro (assessorament)

BRÚIXOLA
Mendeléiev: l'home que va endreçar l'univers
S'han proposat moltes maneres d'ordenar els elements de la natura, però no va ser fins fa 150 anys que Mendeléiev va trobar la manera més eficaç: la taula periòdica. Una taula que creix a mesura que es descobreixen nous elements.
Xavier Duran

CIÈNCIA

Podem predir el canvi climàtic?
L'Institut Cartogràfic de Catalunya custodia 20.000 cartes hidrogràfiques que contenen 70 anys de dades meteorològiques del Pirineu, una documentació cedida pel fons històric de la Fundació Endesa que permetrà concretar l'estratègia nacional contra el canvi climàtic.
Maria Coll (text) i Enrique Marco (assessorament)

REPORTATGES
Els interiors foscos de la tortura: dins la 'Via Laietana'
La pràctica de la tortura va ser habitual durant la llarga dictadura franquista. Els dissidents amb el règim, especialment comunistes i catalanistes, van rebre de valent en una comissaria cèlebre perquè hi treballaven alguns dels agents que més s’acarnissaven amb els detinguts. Ho prova aquest text, que recull testimonis escruixidors.
Antoni Batista

REPORTATGES
La conspiració de Lisboa
L’extinció de la Casa d’Avís va fer que la corona de Portugal recaigués en els reis de Castella i Aragó, acomplint el somni de la unitat peninsular. Però la voluntat uniformitzadora del comte duc d’Olivares va dur els portuguesos a aixecar-se contra el rei i buscar-li substitut.
Jordi Mata (text) i Àngel Casals (assessorament)

REPORTATGES
Groenlàndia, any zero
El final de la quarta glaciació, ara fa uns 10.000 anys, va permetre als humans creuar l’estret de Bering i poblar Amèrica. Alguns grups, però, van optar per assentar-se al nord i desenvolupar un seguit de cultures que, amb tècniques de caça originals i traient el màxim partit dels pocs recursos de què disposaven, han sobreviscut fins avui en un desert de gel.
Sergi Ramis

REPORTATGES
Mansa Musa, l'home més ric del món
A mitjan segle XIV, quan a Europa començava una crisi que faria col·lapsar el sistema feudal, el rei africà mansa Musa va emprendre un pelegrinatge a la Meca, amb un seguici incomptable i carregat d'or. I és que el governant s'havia proposat fer de Mali l'imperi més poderós del món i convertir Tombouctou en una ciutat llegendària.
Jordi Tomàs

REPORTATGES
'Strappo' al Pallars
L’interès per l’art romànic català que van suscitar les expedicions de l’Institut d’Estudis Catalans, el 1907, també va despertar els instints de negoci de traficants d’art estrangers. Van ser ells els qui van dur al Pirineu una antiga tècnica per arrencar les pintures, que van posar en pràctica per primer cop al castell de Mur.
Anna Sàez (text) i Mireia Berenguer (assessorament)

VIURE

L'Institut Pere Mata, modernisme al servei de la ment
Aturada imprescindible per a tothom qui visita Reus, l'Institut Psiquiàtric Pere Mata va ser tot un referent mèdic i arquitectònic a inicis del segle XX. Ideat per Lluís Domènech i Montaner, l'edifici es va concebre com un lloc acollidor, enfocat cap al benestar dels pacients, i va esdevenir una joia del modernisme.
Anna-Priscila Magriñà

Veure més