El tren que marxa, el tren que arriba: la vida i la Història com un viatge que no s’acaba mai. El batzac i el sacseig inicials es van anar transformant en el balanceig rítmic d'un bressol de ferro que convidava al somieig.
I mentre sota d'ells les rodes invisibles els duien, crepitant, a un futur que seria diferent per a cadascú, els seus pensaments van retornar, ensonyats, al passat.