Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors.

I també:

L'Afganistan, al caire de l'abisme
La retirada de les tropes nord-americanes ha suposat un abans i un després per al país. Els talibans han tornat al poder molt abans del que s’esperava i s’han fet realitat els pitjors somnis de la població afganesa, especialment, en el cas de les dones.
Mònica Bernabé

L'ENTREVISTA
Jaume de Puig: "L’escriptura donava seguretat en un món inestable"
Catalunya disposa d’un dels fons documentals més rics d’Europa de l’època carolíngia. Jaume de Puig, historiador i vicepresident de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), ens explica el projecte multimèdia que l’IEC ha dut a terme, un material que ens permet fer una radiografia social de l’anomenada ‘marca hispànica’.
Sònia Casas

ACTUALITAT
Des de quan hi ha fronteres?
Al segle XXI, les migracions i ara la pandèmia han potenciat els límits entre els diferents estats, tant els naturals com els polítics. Però, quan neix el concepte de frontera i com evoluciona al llarg de la història?
Xavier Carmaniu

REPORTATGES
El gran enemic de Felip IV
Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

Abans de la guerra, Josep de Margarit i de Biure era un jove baró multipropietari que bandolejava al camp per protegir els seus dominis. Durant la guerra, i en defensa dels seus vassalls, que sempre s’havien oposat a les lleves abusives, va convertir-se en la bèstia negra de la Monarquia Hispànica i en el màxim valedor de la unió amb França. Després de la guerra, i des de Perpinyà, en nombroses ocasions va intentar envair Catalunya, fins que la signatura del Tractat dels Pirineus el va obligar a abandonar els seus projectes militars de manera definitiva.

REPORTATGES
Els cristians perseguits per Franco
El franquisme va ser implacable a l’hora de reprimir la dissidència política i sindical, però també religiosa. Les esglésies protestants, que havien començat a implantar-se a Catalunya a finals del segle XIX, van ser durament perseguides perquè desafiaven el nacionalcatolicisme. Aquest fet es va saldar amb una clara conseqüència, després de la Segona Guerra Mundial: Espanya va quedar exclosa del Pla Marshall.
Joan Salicrú i David Casals

REPORTATGES
Els viatges de Benjamí de Tudela
Benjamí de Tudela va ser, juntament amb Marco Polo, de Venècia, i Ibn Battuta, de Tànger, un dels tres viatgers per excel·lència de l’edat mitjana. El Séfer Massaot o Llibre de viatges és un retrat de tots els països que va visitar, durant la segona meitat del segle XII, al llarg de la costa mediterrània. En la seva narració explica fets llegendaris o històrics dels llocs que visita i retrata la vida quotidiana de les comunitats jueves que l’acullen.
Manuel Forcano

REPORTATGES
El sexe faraònic
A l’antic Egipte, la religió, la vida i la sexualitat formaven una tríada inseparable. Els faraons reproduïen la vida eròtica dels déus al seu jaç perquè la potència sexual era un atribut del bon governant. Us desvelem els secrets més íntims d’una civilització que escandalitzava els seus veïns.
Montse Armengol (text) / Maite Rada (assessorament)

REPORTATGES
Els 'Mad Men' catalans
Els pioners de la publicitat a Catalunya

A mitjan segle XIX es van multiplicar els béns de consum i va sorgir la necessitat de fer-ne la màxima difusió. És així com els pioners de la publicitat van donar forma a una professió. Anècdotes d’aquell moment i de molts altres s’expliquen a Història de la publicitat de Catalunya, una obra publicada per SÀPIENS.
Víctor Farradellas (text) / Carolina Serra (assessorament)

L'EXPERIÈNCIA
Dos dies per escapar de Portbou
Es pot aprendre història de moltes maneres, també divertint-vos. En aquest joc d’escapada únic a Europa, podeu convertir-vos en protagonistes d’una pel·lícula de nazis mentre recorreu els mateixos espais que van veure passar milers de refugiats, soldats, espies i contrabandistes, a mitjan segle XX.
Sònia Casas (text) / Enrique Marco (fotografies)

LLIBRES
Jordi Sant: "Barcelona va ser la gran metròpolis de la Guinea espanyola"
El 1968 Guinea Equatorial va aconseguir independitzar-se de l’Estat espanyol, un domini que havia començat el 1885. Durant aquells anys els catalans van tenir un paper cabdal en aquest territori africà, tant en l’àmbit econòmic com en el religiós, una petjada que els historiadors Eduardo Gargallo i Jordi Sant ressegueixen a El petit imperi, publicat per Angle Editorial.
Maria Coll