Ser noble, avui: Qui ostenta els títols catalans?
A Catalunya existeixen més de quatre-cents títols nobiliaris —no tots ells ocupats—, alguns amb nou segles d’història i d’altres amb menys d’una dècada. La majoria de nobles actuals ja no són propietaris ni de terres ni de castells. La riquesa, un fet militar o polític i el llinatge han deixat de ser condicions indispensables per poder ser comte, marquès o duc.
Text de Maria Coll, amb l'assessorament d'Armand de Fluvià

Jan Stocklassa: "Els suecs no tenim en compte els interessos foscos que mouen el món"
El periodista va tenir accés de manera exclusiva als arxius personals de Stieg Larsson sobre l'assassinat de Palme

Mentre investigava per publicar un llibre, va anar a parar a l’immens arxiu que el novel·lista Stieg Larsson havia recopilat durant 30 anys sobre l’extrema dreta sueca i les seves connexions amb l’assassinat d’Olof Palme. No va poder fer altra cosa que deixar el seu projecte i abocar-se a un cas irresolt que traumatitza Suècia des del 1986.
Arnau Cònsul

El plàstic: Miracle del segle XX, problema del XXI
Aixequeu un instant la vista i fiteu el vostre voltant. De ben segur que hi trobareu algun element que conté plàstic. No podem entendre el món actual sense aquest material que està contaminant el planeta. Una mostra al Museu de la Vida Rural (MVR) parla dels pros i contres d’aquest invent.
Text de Víctor Farradellas, amb l'assessorament de Núria Vila (MVR)

Com era un consell de guerra franquista
A partir del sumaríssim 4013 contra l'alcalde de Badalona, reconstruïm la repressió que van instal·lar els colpistes a Catalunya el 1939

La victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola va suposar l’inici d’una repressió duríssima: el nou règim no estava disposat a tolerar cap mena de dissidència, de manera que es va proposar eliminar-la d’arrel. Amb la militarització de la justícia va aconseguir crear un ambient de por: milers de persones van ser encausades sense proves i condemnades a mort. A SÀPIENS hem triat el cas de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, per explicar com funcionaven aquells “judicis”.
Text d'Agnès Rotger, amb l'assessorament de Mateu Chalmeta i Joan Villarroya

La presa (de pèl) de la Bastilla
Símbol del despotisme sobre el poble de París des que Richelieu va convertir-la en presó, aquesta imponent fortalesa havia deixat de ser un bastió inexpugnable quan el poble la va assaltar el juliol del 1789. Però la llegenda va circular més ràpid.
Text de Jordi Mata, amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro

Pakal II: El Tutankamon americà
Revelem els secrets de la descoberta de la tomba del rei maia, que va capgirar els coneixements sobre aquesta civilització

La perseverança d’un arqueòleg va posar al descobert una troballa impensable: la tomba d’un rei maia sota la gran piràmide de Palenque. A més de canviar els coneixements sobre aquesta civilització precolombina, el descobriment va aportar dades de les lluites de poder, les aliances estratègiques i les turbulències dinàstiques en les ciutats maies.
Text d'Àlex Novials, amb l'assessorament de Meritxell Tous

Què ens feia riure a l'edat mitjana?
L'herència humorística procedent de grecs i romans va crear molts maldecaps al cristianisme, que considerava que riure en públic era pagà i degradant. Però el desig evangelitzador i el nul efecte de les prohibicions van transformar les festes: l'Església va voler fer-les seves deixant entrar l'humor als temples i tolerant, a desgrat, l'escarni al carrer.
Text de Xavier Theros

L'illa dels nans
Una troballa sorprenent a les Filipines ha posat al descobert una nova espècie d'homínid, l''Homo luzonensis'

La sorprenent troballa de set dents, un fragment de fèmur, tres ossos del peu i dos ossos de les mans a l’illa de Luzon (les Filipines) ha revolucionat la comunitat científica: les característiques dels fòssils han posat al descobert una nova espècie d’homínid, batejat com a 'Homo luzonensis', que destaca per una peculiaritat: els seus individus no mesuraven més d’un metre i vint centímetres. El folklore local, però, ja ho sabia: va ple de llegendes dels homes nans.
Text d’Elisabet Font, amb l’assessorament de Bienvenido Martínez-Navarro

Veure més